. ESTAR PER A MI I PER ALS ALTRES: UN VIATGE DE DESCOBERTA D'IDENTITAT I ORIGENS

 ODS 3 ODS 4 ODS 5

L'enfocament teatral del coneixement es pot referir a les recents adquisicions de la pedagogia, ja que és capaç de donar resposta a les innombrables necessitats dels subjectes en formació i és objecte d'investigació innovadora i experimental.
Ja són ben coneguts els efectes positius de l'experiència teatral en el context escolar, fruit de l'evolució i de la trobada entre teories i pràctiques dramàtiques i pedagògiques.
Es tracta d'un conjunt variat d'experiències artístiques i educatives que s'engloben dins de l'anomenat teatre social, que que s'utilitza habitualment en llocs d'atenció, educació i trobada humana. Un receptacle de cultura de valors rars, com a instrument de llibertat i salut, fins i tot com a teràpia i curació, emancipació, fraternitat, solidaritat i educació.

El següent taller utilitza tècniques teatrals (moviment, narració, immersió emocional) per abordar diferents aspectes d'un mateix macrotema social, en aquest cas sobre el concepte d’espai, d'identitat i orígens, potenciant valors com l'acceptació, l'atenció i l'absència de judici cap a l'altre.

Acció, joc i actuació aconsegueixen implicar l'alumnat amb l'objectiu de desenvolupar competències transversals -les anomenades competències per a la vida i soft skills- i de promoure una educació que combini el desenvolupament mental i físic mitjançant una personalització del procés d'aprenentatge.
Un mètode d'aprenentatge actiu i atractiu que integra adquisicions intel•lectuals i experiències emocionals, una proposta original que combina pràctiques teatrals senzilles amb la didàctica.

L'ús del llenguatge teatral, que trenca espontàniament els esquemes coneguts de la classe frontal i el marc tradicional de l'aula escolar, facilita la implicació directa de l'alumnat cridat a implicar-se de manera activa, mental i física.
L'"entrar en escena" afavoreix una adquisició no merament intel•lectual, sinó vivencial i emocional, que repercuteix positivament en tot el grup i, en particular, en l'alumnat, la intel•ligència del qual és menys racional i abstracta i, per tant, més estimulada per a canals emocionals i sensorials. A més a més, les possibilitats inherents a la teatralitat de comunicar-se també, a través de llenguatges no verbals, donen l'oportunitat d'experimentar amb "altres" formes de relació per a subjectes fràgils, des del punt lingüístic o psicològic.

Conscienciar l'alumnat sobre temes rellevants de la vida civil i socials que ens envolta.

Preparar l'espai de l'aula per inspirar-nos i acollir-nos amb comoditat.
L'entorn formatiu habitual (aula) es modifica per crear-ne un de diferent.

Cercle: al cercle tots són iguals; fomenta una actitud positiva en les/ els participants, amb una postura oberta i relaxada. Connexió amb la pròpia respiració natural i la respiració del grup.
Jo sóc: presentació.

El meu/nostre espai i un nou espai: l'espai conegut es converteix en un lloc per a redescobrir; l’espai on entren, exploren i surten es transforma per convertir-se en un espai nou i desconegut, llavors es guia en veu alta l'exercici, deixant un temps de processament físic i mental per a persona.

Els meus orígens: l'espai buit es converteix ara virtualment en un mapa del món i es convida a tothom a posicionar-se a la zona/regió/ciutat dels seus orígens. El concepte es deixa deliberadament vague per tal que la pregunta sigui estimulada en l'alumnat i, després de l'exercici, la discussió serà sobre el significat i la percepció de les nostres arrels: on són i quines són les nostres arrels?
Ens col•loquem on vam néixer o on van néixer els nostres pare, mare, àvia o avi? Són el lloc al qual sentim una pertinença especial o és el lloc on vivim que ens vincula més?

Quan cadascú ha trobat la seva posició al mapa, es convida a l'alumnat a compartir un record sobre el seu lloc d'origen: un conte, una cançó, una recepta, una imatge.
Reflexiò grupal.

S’utilitza conscientment el llenguatge teatral en una funció didàctica-educativa en el desig de respondre a les necessitats educatives emergents, mitjançant l’aplicació del pensament divergent i emocional-empàtic. La seqüència dels exercicis no és aleatòria sinó que es basa en una evolució de la complexitat de participació requerida. La metodologia i el llenguatge s'adaptarà a les edats.